Tres urres per la M. de la Pau Janer

Cal dir que als socialistes ens costa molta feina traslladar a la societat la realitat plausible que CIU és un partit de dreta, de fet és el partit conservador català. darrera de l'escenografia patriòtica i d'amor al país de la qual s'envolcallen es fa difícil veure-hi la dreta rancia que s'hi amaga.

Pel món dels fòrums polítics d'internet ja es veu venir una propera aproximació entre CIU i PP per tal de fer una majoria de cara les eleccions generals de 2008.

El Rajoy ho va dir en una entrevista a un mitjà afirmant que si treia un vot més que Zapatero governaria. Amb l'ajut de quin grup parlamentari? Aixó ja no ho va dir.

Des de cercles propers a CIU, concretament del Xavier Trias, tenen molt clar que si sonés la campanada a Barcelona es clarissim que l'Alberto entraria en el govern de la ciutat.

Ara la Mari Pau Janer, ens mostra amb el seu estil afable i de dona dòcil (ecs quina virria això de la docilitat) la proximitat ideològica de totes dues formacions.
Però en canvi val la pena agrair-li a la nostrada literata que posi la seva persona d'exemple i ens mostri que el PP balear, el d'Adratx i un munt d'etcèteres és l'homònim de CIU a Catalunya.

Des dels socialistes hem de seguir treballant en aquesta línia, de fer palesa aquesta proximitat ideològica i el què és més greu: de praxis política.

Però compte ! no falta massa pel què es prepara aviat, un acostament formal entre PP i CIU. A més, l'efecte Ciutadans i ajuda. Calculo que això s'escenificarà de cara a les generals.