NIMBY. No in my back yard
Sembla evident que hi ha determinades infraestructures, equipaments, projectes urbanístics i/o intervencions administratives que són necessàries, urgentment necessàries diria.
És a dir, quasi ningú discuteix, o millor dit ningú amb dos dits de front discuteix, que necessitem noves presons, noves i més “narcosales”, equipaments per a menors conflictius, plantes de tractament de residus, parcs eòlics, torres de telecomunicacions, noves connexions elèctriques etc...
El problema ve, des d’un temps cap aquí, en les reivindicacions de plataformes, organitzacions i grups veïnals que es senten o es veuen afectades per la decisió d’on s’ubiquen dites infraestructures i/o equipaments, és a dir, en allò que en terminologia anglosaxona s’ha denominat NIMBY ( No in my back yard), que traduït vindria a dir “no en el meu pati del darrera”, és a dir, “aquí no”.
Evidentment aquesta resposta de la societat civil que es sent afectada per la ubicació d’una determinada infraestructura o decisió administrativa parteix, indubtablement, de la llibertat de reunió, associació, expressió i en molts casos, manifestació, però, també indubtablement, parteix, sobretot, de l’egoisme i individualisme imperant en la nostra societat, doncs sovint els mateixos que s’oposen a la ubicació d’algun dels exemples esmentats anteriorment en la seva vila, ciutat, barri etc..., reconeixen de forma explicita que aquestes són necessàries, és a dir, el que no volen és que es facin en el seu suposat territori.
D’aquesta manera, el que es fa és demanar el trasllat, no la no aplicació o posada en pràctica, però el que sovint obliden, o el que es pitjor, ometen conscientment, és que no és tasca de les diferents administracions traslladar problemes, sinó solucionar-los, i sobretot, que per sobre dels interessos particulars, sens dubte legítims, n’hi ha un de molt més important i a més en el què s’han de basar les actuacions de les administracions, és a dir, l’interès general.
Un cop dit això, vull remarcar la incoherència que a més suposa que moltes d’aquestes reivindicacions NIMBY són sovint recolzades per diferents partits polítics, normalment a la oposició, tot i que no sempre per sorprenent que sembli, doncs a vegades han estat recolzades per partits de govern, amb responsabilitats directes sobre la decisió que la mateixa reivindicació reclama.
És a dir, que a banda de l’actuació ja de per si egoista NIMBY, sovint cal afegir-hi l’actuació de partits polítics que aprofiten de manera irresponsable una conducte ja de per si menyspreable per l’interès general, abonant en la demagògia i la irresponsabilitat i fent que les actuacions de les administracions en el territori acabin, o puguin acabar depenent del color polític de cada una de les administracions, així com del feus de vots d’un determinat territori, aprofundint per tant, en el fet de donar més importància a l’interès particular que al general.
Crec que ja va sent hora que els partits polítics, tots, de govern i oposició, comencin a fer pedagogia i no fer ús partidista dels diferents NIMBYS que podem trobar a casa nostra i actuïn de manera responsable sent els primers que posin l’interès general per sobre dels interessos particulars, tant dels propis partits com dels diferents territoris, inclosos aquells que suposadament són feus electorals propis.
És a dir, quasi ningú discuteix, o millor dit ningú amb dos dits de front discuteix, que necessitem noves presons, noves i més “narcosales”, equipaments per a menors conflictius, plantes de tractament de residus, parcs eòlics, torres de telecomunicacions, noves connexions elèctriques etc...
El problema ve, des d’un temps cap aquí, en les reivindicacions de plataformes, organitzacions i grups veïnals que es senten o es veuen afectades per la decisió d’on s’ubiquen dites infraestructures i/o equipaments, és a dir, en allò que en terminologia anglosaxona s’ha denominat NIMBY ( No in my back yard), que traduït vindria a dir “no en el meu pati del darrera”, és a dir, “aquí no”.
Evidentment aquesta resposta de la societat civil que es sent afectada per la ubicació d’una determinada infraestructura o decisió administrativa parteix, indubtablement, de la llibertat de reunió, associació, expressió i en molts casos, manifestació, però, també indubtablement, parteix, sobretot, de l’egoisme i individualisme imperant en la nostra societat, doncs sovint els mateixos que s’oposen a la ubicació d’algun dels exemples esmentats anteriorment en la seva vila, ciutat, barri etc..., reconeixen de forma explicita que aquestes són necessàries, és a dir, el que no volen és que es facin en el seu suposat territori.
D’aquesta manera, el que es fa és demanar el trasllat, no la no aplicació o posada en pràctica, però el que sovint obliden, o el que es pitjor, ometen conscientment, és que no és tasca de les diferents administracions traslladar problemes, sinó solucionar-los, i sobretot, que per sobre dels interessos particulars, sens dubte legítims, n’hi ha un de molt més important i a més en el què s’han de basar les actuacions de les administracions, és a dir, l’interès general.
Un cop dit això, vull remarcar la incoherència que a més suposa que moltes d’aquestes reivindicacions NIMBY són sovint recolzades per diferents partits polítics, normalment a la oposició, tot i que no sempre per sorprenent que sembli, doncs a vegades han estat recolzades per partits de govern, amb responsabilitats directes sobre la decisió que la mateixa reivindicació reclama.
És a dir, que a banda de l’actuació ja de per si egoista NIMBY, sovint cal afegir-hi l’actuació de partits polítics que aprofiten de manera irresponsable una conducte ja de per si menyspreable per l’interès general, abonant en la demagògia i la irresponsabilitat i fent que les actuacions de les administracions en el territori acabin, o puguin acabar depenent del color polític de cada una de les administracions, així com del feus de vots d’un determinat territori, aprofundint per tant, en el fet de donar més importància a l’interès particular que al general.
Crec que ja va sent hora que els partits polítics, tots, de govern i oposició, comencin a fer pedagogia i no fer ús partidista dels diferents NIMBYS que podem trobar a casa nostra i actuïn de manera responsable sent els primers que posin l’interès general per sobre dels interessos particulars, tant dels propis partits com dels diferents territoris, inclosos aquells que suposadament són feus electorals propis.
Comentaris