Un record per no oblidar. Batalla de l'Ebre Juliol-Novembre 1938




A la mitjanit del 25 de juliol del 1938, les forces republicanes integrades pel Tinent Coronel Modesto van iniciar l'ofensiva per tal d'impedir l'asfixia de la zona republicana per part de les tropes nacionals comandades pel General Yagüe. La intenció era endinsar-se per diferents eixos del territori i fer explotar l'èxit internacionalment, ja que la situació empitjorava per les pretensions nazis d'expandir-se per Europa.


L'atac inicial va ser un èxit ja que les linees van arribar fins a Mequinensa, Amposta i amb els nuclis entre Benifallet i Riba-roja. Les tropes marroquines van haver de retrocedir formant una sola linea entre Faió i Canaletes. Alertades per la situació, les tropes nacionals es van reforçar amb batallons arribats de diferents indrets originant una resposta a poques hores de l'ofensiva republicana. La posició de la República va ser per optar per una resposta defensiva i fer una crida internacional. Entre el 3 d'agost fins el 16 de novembre les tropes franquistes van realitzar sis ofensives d'atac contra les tropes republicanes per recuperar el que els republicans havien recuperat en un sol dia. El preu va ser 130.000 victimes d'ambdos bàndols i la retirada de les Brigades Internacionals a partir del 21 de setembre del 1938 anunciada pel President Negrín.


Ahir dissabte 21 de juliol, es van celebrar les 1º Jornades Inernacionals en els Espais de la Batalla de l'Ebre. Diferents voluntaris que van participar a la batalla, van reunir-se per recordar emocionats amb llàgrimes en els ulls, com van patir lluitant i quants companys van deixar enrrera durant l'enfrontament amb les tropes franquistes reforçades per les de Hitler i Mussolini. L'acte més simbòlic i carregat d'emoció va ser l'escenificació del pas de l'Ebre i el passi de revista de les tropes republicanes. La majoria dels voluntaris que van participar i on el més jove té ara 87 anys, recorda fins a l'últim detall fets, noms i indrets que van succeir durant aquells mesos de l'any 38 i que han deixat un record inborrable i que encara retorna cada nit. Un dels participants Tario Rubio que aleshores tenia 17 anys deia amb veu trencada i llagrimes en els ulls: "Ha sido un recuerdo tan tremendo, una sorpresa que no esperaba y que me ha emocionado y me ha traído tantas cosas a la memoria". Aquest acte ha servit per retre homenatge a tots els qui van participar en la defensa de la República i que van deixar la seva vida en el camp de batalla.


Comentaris

Anònim ha dit…
molt be per la pagina, felicitats!

Entrades populars d'aquest blog

"Arroz con pollo is not Spain"