Les properes eleccions generals.
De què van les properes eleccions generals? Certament, tothom ho sap. El proper 9 de març tots els espanyols estem convocats, tal com toca preceptivament cada quatre anys, per escollir els nostres representants a les Corts Generals (Congrés dels Diputats i Senat). Les cambres que en surtin d’aquests comicis, més concretament el Congrés, escolliran el proper Cap del Govern, controlaran al Govern que ell anomeni, li faran propostes d’actuació i alhora seran les encarregades de crear o modificar les lleis per les que ens regim en la nostra vida quotidiana.
El fet és important, com ho és cada vegada que a una democràcia es crida als ciutadans i ciutadanes a donar el seu parer i a fixar la seva posició. Per tant la primera determinació, anar o no anar a votar, és important en el sentit d’exercitar el dret d’expressar l’opció que cadascú creu que és la millor. Potser que alguns creguin que no val la pena exercir aquest dret, pensant que la seva opinió no té importància. També n’hi pot haver que pensin que no exercint-lo expressen millor el seu estat d’ànim i de pensament. Són opcions respectables, però més enllà del que comporten el dia de la votació, els quatre anys següents vindran determinats per la composició que es produirà dels vots emesos que expressin preferències certes. Llavors el que es decideixi no tindrà en compte, o relativament poc en compte, aquesta opció de quedar-se a casa i pensar que el que passi aquell dia no té res a veure amb els que l’hagin pres.
Un cop encaminat els passos cap al corresponent col·legi electoral caldrà decidir-se per alguna de les opcions que es presenten. També pot ser una opció no decantar-se per cap, votar en blanc, encara que aquesta no té efectes gaire diferent que la de no anar a votar: No hi ha cadires buides a les Cambres a l’hora de les votacions que són les que determinen el que hi ha en joc. Pensant en una papereta concreta un pot decantar-se pel que li digui el cor, o per alguna opció que defensa algun tema particularment sentit personalment. Però la ciutadania sap que del que es tracta no sols és alguns temes puntuals sinó el conjunt d’una acció de govern que abasta aspectes molt amples que afecten tots els aspectes de les nostres vides i de la nostra convivència com a col·lectivitat.
El proper dia 9 de març sols hi ha dues opcions que després amb els resultats a la mà puguin formar Govern: la dels popular amb en Rajoy (i la sombra de l’Aznar al darrera) i la dels socialistes amb Rodríguez Zapatero. Altres formacions polítiques podran també fer sentir la seva veu i podran, i/o pretendran, ajudar a que governi un o l’altra, fet que no s’ha de menystenir i valorar conseqüentment ja que pot ser important, però no tenen més possibilitats.
Els socialistes pensem que la tasca feta en els darrers quatre anys des del Govern és mereixedora de l’aprovació majoritària del cós electoral ja que el seu conjunt és d’una valoració notable. No solament s’ha corregit la deriva imposada pel govern de majoria absoluta que va disposar José Mª Aznar en temes tan rellevant com l’alineació exterior de la política espanyola (Bush/Irak), com en temes ambientals (Ebre), sinó que ha produït un avenç considerable en drets socials (dependència/ igualtat/ noves estructures familiars/...), drets econòmics (pensions baixes/ sou mínim/beques/...). La gestió pressupostaria ha deixat situat convenientment al país per afrontar els canvis de cicle que sembla que ja s’apunten (reducció del deute públic/ superàvit a la Seguretat Social/ Recerca i desenvolupament/....) Aquest fet cal fer-lo notar ja que si realment s’acosta un període de “vaques magres” estarem en una bona situació per afrontar-lo.
I d’altra banda, l’altra opció possible, la de la dreta, la del PP, sembla que no s’hagi mogut de la posició que els va comportar ser foragitats el 2004 del Govern. Les mateixes cares, les mateixes propostes, les mateixes actituds. Un possible retorn d’aquesta gent representaria anar endarrere en els graus d’obertura i d’adaptació de la nostra societat als temps que estem vivint.
Per tant la consideració de l’opció socialista és una de les millors possibilitats que es presenta. I encara que aquí a Catalunya hi haurà qui en blasmarà d’això, cal fer la següent reflexió: Qui sinó els socialistes, encapçalats per Rodríguez Zapatero i la Carme Chacón, pot respondre millor a les nostres necessitats? Els populars, Rajoy i &, més l’Aznar, que sols ens han posat i continuaran posant entrebancs a les nostres pretensions, que neguen una i altra vegada la nostra realitat i els nostres anhels, que somien en l’Espanya una i única, que estan en mans dels sectors més retrògrades de la societat? I una altra d’addicional: A qui faran president de Govern les altres opcions i a canvi de què? En tenim experiències.
Doncs, és això. Cal aconseguir quatre anys més de Govern de progrés de Govern de Rodríguez Zapatero. Està a les mans dels ciutadans i ciutadanes assolir-lo. Per nosaltres no s’estarà.
Manuel Mas i Estela.
Diputat a Corts VIII legislatura 2004-2008.
Candidat del PSC per la circumscripció de Barcelona.
El fet és important, com ho és cada vegada que a una democràcia es crida als ciutadans i ciutadanes a donar el seu parer i a fixar la seva posició. Per tant la primera determinació, anar o no anar a votar, és important en el sentit d’exercitar el dret d’expressar l’opció que cadascú creu que és la millor. Potser que alguns creguin que no val la pena exercir aquest dret, pensant que la seva opinió no té importància. També n’hi pot haver que pensin que no exercint-lo expressen millor el seu estat d’ànim i de pensament. Són opcions respectables, però més enllà del que comporten el dia de la votació, els quatre anys següents vindran determinats per la composició que es produirà dels vots emesos que expressin preferències certes. Llavors el que es decideixi no tindrà en compte, o relativament poc en compte, aquesta opció de quedar-se a casa i pensar que el que passi aquell dia no té res a veure amb els que l’hagin pres.
Un cop encaminat els passos cap al corresponent col·legi electoral caldrà decidir-se per alguna de les opcions que es presenten. També pot ser una opció no decantar-se per cap, votar en blanc, encara que aquesta no té efectes gaire diferent que la de no anar a votar: No hi ha cadires buides a les Cambres a l’hora de les votacions que són les que determinen el que hi ha en joc. Pensant en una papereta concreta un pot decantar-se pel que li digui el cor, o per alguna opció que defensa algun tema particularment sentit personalment. Però la ciutadania sap que del que es tracta no sols és alguns temes puntuals sinó el conjunt d’una acció de govern que abasta aspectes molt amples que afecten tots els aspectes de les nostres vides i de la nostra convivència com a col·lectivitat.
El proper dia 9 de març sols hi ha dues opcions que després amb els resultats a la mà puguin formar Govern: la dels popular amb en Rajoy (i la sombra de l’Aznar al darrera) i la dels socialistes amb Rodríguez Zapatero. Altres formacions polítiques podran també fer sentir la seva veu i podran, i/o pretendran, ajudar a que governi un o l’altra, fet que no s’ha de menystenir i valorar conseqüentment ja que pot ser important, però no tenen més possibilitats.
Els socialistes pensem que la tasca feta en els darrers quatre anys des del Govern és mereixedora de l’aprovació majoritària del cós electoral ja que el seu conjunt és d’una valoració notable. No solament s’ha corregit la deriva imposada pel govern de majoria absoluta que va disposar José Mª Aznar en temes tan rellevant com l’alineació exterior de la política espanyola (Bush/Irak), com en temes ambientals (Ebre), sinó que ha produït un avenç considerable en drets socials (dependència/ igualtat/ noves estructures familiars/...), drets econòmics (pensions baixes/ sou mínim/beques/...). La gestió pressupostaria ha deixat situat convenientment al país per afrontar els canvis de cicle que sembla que ja s’apunten (reducció del deute públic/ superàvit a la Seguretat Social/ Recerca i desenvolupament/....) Aquest fet cal fer-lo notar ja que si realment s’acosta un període de “vaques magres” estarem en una bona situació per afrontar-lo.
I d’altra banda, l’altra opció possible, la de la dreta, la del PP, sembla que no s’hagi mogut de la posició que els va comportar ser foragitats el 2004 del Govern. Les mateixes cares, les mateixes propostes, les mateixes actituds. Un possible retorn d’aquesta gent representaria anar endarrere en els graus d’obertura i d’adaptació de la nostra societat als temps que estem vivint.
Per tant la consideració de l’opció socialista és una de les millors possibilitats que es presenta. I encara que aquí a Catalunya hi haurà qui en blasmarà d’això, cal fer la següent reflexió: Qui sinó els socialistes, encapçalats per Rodríguez Zapatero i la Carme Chacón, pot respondre millor a les nostres necessitats? Els populars, Rajoy i &, més l’Aznar, que sols ens han posat i continuaran posant entrebancs a les nostres pretensions, que neguen una i altra vegada la nostra realitat i els nostres anhels, que somien en l’Espanya una i única, que estan en mans dels sectors més retrògrades de la societat? I una altra d’addicional: A qui faran president de Govern les altres opcions i a canvi de què? En tenim experiències.
Doncs, és això. Cal aconseguir quatre anys més de Govern de progrés de Govern de Rodríguez Zapatero. Està a les mans dels ciutadans i ciutadanes assolir-lo. Per nosaltres no s’estarà.
Manuel Mas i Estela.
Diputat a Corts VIII legislatura 2004-2008.
Candidat del PSC per la circumscripció de Barcelona.
Comentaris
l'eslogan del cabeza y corazon del PSC a Malgrat es igual que l'eslogan del PP ara.
Mireu la premsa.