SAVE THE EARTH

Aquesta primera setmana de desembre s’està celebrant a Copenhaguen una Conferència de les Parts de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (UNFCCC) destinada a impulsar un nou tractat vinculant sobre les emissions dels gasos d’efecte hivernacle, que substitueixi a l’actual Protocol de Kyoto.
El tractat de Copenhaguen, si finalment és ratificat, tindrà uns objectius més ambiciosos que el de Kyoto com la reducció dels gasos contaminants d’un 25-40 % pels països industrialitzats al 2020. Això permetrà, frenar l’augmentprevist de 2 graus de la temperatura global a mitjans de segle segons estimacions del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC). Però sens dubte, el més important, és la creació d’un autèntic govern mundial climàtic finançat pels països firmants que pugui dur a terme una transferència de tecnologia ambiental entre països i que serà dotat de capacitat sancionadora.
Precisament, aquesta manca de governança global ha estat la causant de la difícil aplicació del Protocol de Kyoto. Segons sembla, signar compromisos internacionals per a no complir-los o desentendre’s com han fet els EE.UU fins a Obama és una constant de la nostra època, on la realpolitik propicia que els poders econòmics circulin lliurement tot cercant paradisos fiscals, laborals i en aquest cas també ambientals.
Com a socialistes, cal tenir present que les qüestions ambientals també formen part del nostre ideal comú de solidaritat i justícia universals, ja que darrera dels problemes ambientals hi ha un conjunt de decisions privades irresponsables causants d’elevats costos (canvi climàtic, contaminació, esgotament de recursos o generació de residus) que acaben repercutint injustament en el conjunt de la ciutadania.
Per tant, desentendre’s de tractats vinculants com el de Copenhaguen que ens situen a nous escenaris pel que fa a la governança global significa alinear-se en l’eix diametralment oposat al de la regulació del mercat global per la que apostem des del moviment socialista. Si no som capaços d’arribar a un acord global en un tema de tanta transcendència com és l’escalfament global i les
seves greus conseqüències arreu (inundacions, canvi de règim de pluges…) difícilment podrem aturar la fam especulativa de les grans corporacions internacionals fent que seu avenç irrefrenable.