RESUM DE L' ASSEMBLEA ORDINÀRIA DEL 29 JUNY

Quan el nostre primer secretari va convidar a la companya Isabel López per fer una xerrada a l'Agrupació de Malgrat de Mar sobre la reforma laboral, les pensions i la situació actual en general, li va expressar la nostra preocupació perquè potser no tindríem una assistència molt important degut a la desmoralització que patim la majoria de militants pels temps que corren. Oye compañero, li va contestar ella amb la seva habitual energia, es mi obligación hacer este trabajo, tanto si asisten muchos como si asiste una sola persona. La Isabel és així. Una política preparada com a poques, una dona valenta i lluitadora, des de fa molts anys, i una companya honesta. En definitiva, la Isabel és una de les persones  per les que molts militants seguim tenint clar, malgrat tot, que el nostre partit és el PSC. 

L'assembla, oberta a tothom i amb una forta presència de militants i simpatitzants, va ser un èxit de participació i la Isabel López va respondre a cadascuna de les preguntes o queixes que se li van plantejar, donant la cara, defensant els encerts i assumint els errors.

També vàrem comptar amb la presència i col·laboració de la nostra alcaldessa, Conxita Campoy, qui ens va explicar de primera mà la greu situació per la que travessen els municipis amb les polítiques de retallades i destrucció de llocs de feina que estan aplicant els governs de dretes arreu. Us ben asseguro, ens va dir un xic en broma i molt en serio, que si ara tingués trenta anys menys seria El Zorro. Amb aquesta mena de metàfora, ens va fer entendre que està més que indignada amb tot el que està passant, como ho estem tots i totes, només que ella, pel seu càrrec, en veu de tots colors i s'enfronta cada dia a mil missions impossibles.

Si companys i companyes, estem vivint temps molt difícils però ara més que mai hem de tornar a la militància activa. No hi ha marxa enrere ni altres alternatives que, al menys fins ara, hagin demostrat que podem deixar de creure en el socialisme com a única via per continuar lluitant pels drets de tots i totes, sobre tot dels mes desfavorits, dels més vulnerables, que son els que estan vivint amb més crueltat la situació econòmica que han creat els que ara diuen que ens volen salvar. Només nosaltres ens podem salvar. Ara ens adonem que el benestar social que els nostres pares i avis van aconseguir amb fortes lluites socials, no és hereditari. Ens ho tenim de tornar a guanyar i només serà possible si aconseguim que el partit socialista torni a ser el referent per continuar la feina que van començar els nostres avantpassats. Ens hem de renovar, si, però sense perdre de vista que la raó per la que va ser creat el nostre partit és la justícia social.