Nou consistori, nou mandat

El passat dissabte com a la resta de municipis de Catalunya i de l'Estat es van constituir els nous consistoris municipals. A Malgrat de Mar va ser reelegida, Conxita Campoy com a nova alcaldessa de Malgrat de Mar amb els vosts a favor dels sis regidors del GM PSC i les dues regidores del PPC. El regidor Jordi Medina d'ICV EUiA va abstenir-se i Neus Serra (CiU) va rebre els vots dels tres regidors d'ERC. El PSC com ha fet sempre va mantenir una roda de contacte amb tots els grups municipals fins arribar el dia de la constitució del nou consistori (periòde vàlid per aconseguir els suports necessaris per a l'investidura). Cal dir que PSC sempre ha mantingut la mà estessa amb tothom, mentre que d'altres grups ja tenien molta pressa des del mateix dia 22 de maig, per aconseguir un acord per reunir aquests suports i la veritat és que el mateix 24 de maig ja corria el rumor pel poble que aquest preacord ja estava enparaulat que no pas firmat que enviava el PSC (força més votada) a l'oposició. Un pacte no es pot aconseguir si una part no es vol i en el cas del pacte d'esquerres a Malgrat de Mar no s'ha donat, precisament perqué una part no ha volgut, ja que des d'un primer moment tenia altres preferències.

Com sempre les coses que comencen malament acaben malament i aquest rumor va difuminar-se amb el pas dels dies molt probablement perqué no s'ha tingut prou destressa amb les negociacions (virtut necessària per ser alcaldessa).

A l'anterior mandat el PSC va governar conjuntament amb el PPC i a la vista està que s'han tirat endavant molts projectes i s'ha invertit molt en les persones durant aquests últims quatre anys. L'entessa i la complicitat amb el PPC durant aquests darrers anys han primat alhora d'arribar a un acord amb la seva cap de llista i també amb la gent del seu partit. És per aquest motiu que alhora de parlar d'un projecte de poble ens ha sigut molt més fàcil ja que tenim un camí recorregut tot i els estralls de la crisis econòmica. Tot i això seguim sent un govern en minòria i aquest fet ens obliga a mantenir la mà estessa i fer negociació per arribar a grans acords amb una majoria per tirar endavant els reptes que ens deparen. Quines seràn les prioritats aleshores: el poble? o el tactisme polític?