PSC-JSC Malgrat de Mar

Per què cal empadronar els immigrants? • Primer, perquè la Llei ho diu • És fonamental conèixer la població que viu al nostre municipi. Ens dóna informació de les persones que hi resideixen, si no s’empadronen, resideixen però no sabem qui són • Si no s’empadronen podem tenir bosses de marginalitat que és en perjudici de la cohesió social • L’ajuntament no pot actuar si no coneix la realitat de la població que té. • Els ajuntaments reben els recursos en funció de la població que viu al seu municipi i per això necessita comptabilitzar tothom • L’empadronament facilita l’accés a drets, com la sanitat i l’escolarització. No ens podem permetre bosses de marginalitat. No és bo ni per a les persones immigrades ni per al conjunt de la població No pot servir el padró per lluitar contra la immigració irregular? • El padró és un instrument estadístic, no regula la situació administrativa de les persones • És la Llei d’Estrangeria la que estableix les condicions administratives de les persones im

Des de la JSC, donem ple suport a la candidatura que pot fer que els Jocs Olímpics tornin a la capital de Catalunya, rememorant els que van ser els qualificats com a millors Jocs de la història. Si els Jocs de l’any 92 varen fer que la capital catalana s’obrís al mediterrani, la nova candidatura pot suposar una oportunitat d’or per a que el Pirineu Català formi part del mapa de l’esquí internacional. La marca Barcelona, reconeguda en el moviment olímpic, és un factor positiu que pot ajudar a guanyar la candidatura. La iniciativa de l'equip municipal reivindica la projecció internacional de Barcelona i a més suposa una clara aposta per la difusió dels valors del diàleg, la justícia i la pau, característics del moviment olímpic. Per a l'èxit de la candidatura ajudarà el fet que la ciutat ha demostrat estar preparada per acollir un esdeveniment d’aquest tipus, i els seus ciutadans i ciutadanes, exemplars del que significa el voluntarisme i la il·lusió per viure uns Jocs Olímpics.

Ciertamente, las palabras no son inocentes. No fue porque sí que los constituyentes introdujeron el término "nacionalidades" en el texto constitucional. Fue el eufemismo de consenso que se pactó para evitar el término nación. Ciertamente, el nombre de las cosas es muy importante. Precisamente la falta de un nombre para todo aquello que no era ni Cataluña, ni el País Vasco, ni Galicia, que no podía ser España, porque hubiera equivalido a reconocer que estas tres naciones no formaban parte de ella, obligó a trazar un mapa autonómico que el tiempo ha consolidado, pero que inicialmente era bastante artificial. De uso poco común entre nosotros, en la Unión Soviética y sus áreas de influencia la expresión nacionalidades fue utilizada para designar minorías étnicas y culturales con el objetivo de desdibujar las numerosas naciones engullidas por el sistema soviético. Y ciertamente buena parte de los constituyentes pensaron que el Estado de las autonomías tendría un efecto disolvente

Des de la Regidoria de Joventut de l'Ajuntament de Malgrat de Mar, es tornen a realitzar les AULES D'ESTUDI! Seran del 20 de gener al 14 de febrer a la Biblioteca la Cooperativa. L'horari és de dimarts a divendres de 20:30h a 0:00h, dissabte i diumenge de 18h a 21:30h.

Us recomanem aquest article aparegut al diari EL PAÍS el dia 3 de gener de 2010

Suele leerse en las síntesis de Historia de España ésta o parecida frase: "A comienzos del siglo XX, España tenía cuatro problemas: el religioso, el militar, el agrario y el catalán". Cien años después, los tres primeros se han resuelto o diluido, pero permanece incólume el cuarto, que, al condicionar de forma determinante la vida pública española de la última centuria, merece ser designado -más que como el problema catalán- como el problema español. La prueba de ello está en el hecho de que cada vez que España se libera de la ortopedia dictatorial que compensa la congénita debilidad de su Estado, el problema fundamental a resolver al tiempo de redactar la Constitución es el de la estructura territorial del Estado. Así sucedió en los albores de la II República, tras la dictadura del general Primo de Rivera, y al inicio de la Transición, tras la dictadura del general Franco. La fórmula ideada por la Transición para encauzar este problema fue incluir en el pacto constitucional